Avenida do Parque, 17 (’17 Park Avenue’)



portada Avenida do Parque, 17 (’17 Park Avenue’)
Publishing Details
Publisher: SM
First Edition: 1996
ISBN: 84-348-8814-9
Pages: 139
Illustrations: Xan López Domínguez

Synopsis

Marta’s family moves to a new city and they rent an old mansion on Park Avenue. Soon a series of mysterious events begin to occur in the house. They are explained when the girl discovers that, through the computer, she can communicate with the ghost who lives trapped in the mansion. Marta manages to liberate it from the curse it suffers, even though this will cause them to lose contact with each other.

A mystery novel which sets its intrigue in the enchanted house. At the same time it deals with some issues (television programmes, physical discipline, and so on) with a critical eye.

Translations
References
Awards
portada Avenida del Parque, 17
Spanish
ISBN: 84-348-8685-5
Pages: 139
Publisher: SM
Illustrations: Xan López Domínguez
Translation: Rafael Chacón
Avenida del Parque, 17

La vida de Marta experimenta una brusca transformación cuando sus padres deciden trasladarse a la ciudad y alquilan una vieja casa, sobre la que circulan mil historias raras e inquietantes. De hecho, al poco de mudarse, Marta empieza a oír ruidos extraños en su habitación…

portada Avenida do Parque, 17
Arabian
ISBN: 9953-16126-7
Pages: 139
Publisher: Dar Al-Majani
Avenida do Parque, 17
portada Avinguda del Parc, 17
Catalan
ISBN: 84-8286-767-9
Pages: 139
Publisher: Cruïlla
Illustrations: Ramón Rosanas
Translation: Xulio Ricardo Trigo
Avinguda del Parc, 17

Si heu canviat de casa algun cop ja sabeu què vol dir carretejar paquets, obrir caixes, omplir armaris i collocar llibres als prestatges. I també coneixeu I’emoció o el neguit de descobrir carrers nous, gent diferent, una altra escola, sorolls, olors… Però la Marta, a més de tot això, té un altre problema: la casa on s’acaben d’instal-lar ella i la seva família té una Ilegenda negra. La gent diu que està encantada, que hi passen coses estranyes, que hi ha esperits. La Marta, d’entrada, no s’ho creu, però… Relat fantàstic.